Què fem?

“Ei hola, que feu?”, “Què fem?”, “Ei va, fem alguna cosa o què?”, “No estem fent res de bo”, “No sé què fer”, fins i tot preguntem a la gent “Què fas”, en comptes de dir-li “Com estàs?”.

Expressions recurrents que comparteixen el mateix nucli: FER. Fer no entès com a construir, crear o qualsevol altre verb que impliqui una acció, tant és si física o intel·lectual (llegir, escriure, escoltar, aprendre...), sinó fer en el més pur sentit de la paraula, per no sentir que no es fa res.

Hem donat un nou sentit a la paraula FER, en què entenem que “fer alguna cosa” és deixar de fer el que s’està fent per fer alguna cosa millor, encara que sigui passar del sofà a la cadira o demanar una cervesa després del cafè.

El cas és que volem fer, necessitem fer. Fer a casa, fer amb els amics, fer a la feina. Fer coses constantment. Fer coses millor que les que estàvem fent anteriorment; fer coses divertides, intel·lectuals, fer coses esportives, fer coses inoblidables. El cas és no deixar de fer, per no avorrir-se, perquè no fer res ens avorreix.

De fet, mentre faig aquest escrit ja penso en què faré després; mentre faig el dinar penso en les classes de la tarda i mentre sóc a classe penso en la cervesa que faré quan surti.

Així, és possible que, en realitat, només fem per fer. Fem i desfem sense cap mena de consciència, gaudi ni objectiu, fem per no deixar de fer; perquè si no fem ens desfem, perquè estem fets de necessitats, d’impaciència, d’ambició i, per tant, fem el que fem, sempre hi haurà altres coses millors que podríem estar fent.

Què hi farem!