Definir què és la crisi i què implica pel
conjunt de la ciutadania és realment complex. També és ben complex definir
quines són les seves pitjors conseqüències i si ha tingut algun tipus de benefici
pel conjunt de la societat. Hi ha qui diu que la crisi ha fet que les persones
s’esforcin més per aconseguir les coses, que ha motivat l’emprenedoria, que ha
motivat el reciclatge professional i personal, i un llarg etcètera.
La crisi, a més, ha posat el focus en les
problemàtiques socials, moltes ja existents abans de la crisi i que ara han
assolit més visibilitat pel fet que s’han agreujat. Evidentment no és positiu
que les problemàtiques socials latents (la gran majoria existents abans de la
caiguda de Lehman Brothers) hagin augmentat de la manera que ho han fet, però
potser no s’hauria de desmerèixer tot el que han comportat.
Una conseqüència directe i palpable és el
fet que totes aquelles empreses que posen el focus i treballen amb polítiques
de Responsabilitat Social Corporativa se’n han vist beneficiades i premiades
pels consumidors. Una enquesta realitzada per The Economist Intelligence Unit
mostra que més de la meitat de les persones preguntades es mostren convençudes
que el comportament dels consumidors estarà cada vegada més determinat per
aspectes relacionats amb l’ètica i la sostenibilitat. En canvi, el 20,6% dels
enquestats es mostra contrari a aquesta afirmació, mentre que el 26,5% no es
posiciona.
El fet de disposar de menys liquiditat i
menys diners per consumir, també ens ha fet replantejar i posar més consciència
sobre el què i com comprem. Per exemple, moltes de les empreses que han
sobreviscut a la caiguda del consum són aquelles amb un públic més fidel i
compromès amb les seves actuacions, que els ha analitzat i jutjat i ha decidit
mantenir-se fidel perquè els han considerat dignes de rebre els seus diners.
L’informe “El Comerç Just a
Espanya 2013. Diagnòstics i alternatives en clau europea” presentat recentment, revela que
el comerç just, per exemple, va facturar a Espanya 31 milions d’euros, un 10%
més que l’any anterior.
Els mateixos canvis es donen també en el
model d’empresa. A l’hora de contractar serveis, per exemple, es posa molta més
atenció en saber com actua aquella empresa, quin tracte reben els seus
treballadors, com reparteix els beneficis o si té polítiques d’inserció. Hi ha
hagut un gir cap a un model d’empresa social, i s’ha donat un gran impuls a la
cooperativa. En dos anys s'ha duplicat el nombre d'empreses amb aquest esperit,
n'hi ha més de 500.
Una altra
conseqüència d’aquest període de decreixement ha recaigut en el sistema
bancari. Com a conseqüència d’escàndols financers o estafes bancàries com les
preferents, part de la ciutadania ha començat a qüestionar el model que hi
havia fins ara. Ha augmentat enormement el coneixement i la mirada crítica
sobre els productes financers, entitats com la Plataforma d’Afectats per la
Hipoteca han contribuït enormement a aquest fet. I som molt més primmirats a l’hora de
col·locar els nostres estalvis. Un clar
exemple és que la banca ètica ha crescut més d’un 60% en tot l’estat segons explica
FETS, entitat que promou les finances ètiques.
La participació i la manera de fer
política també han rebut una impuls. La ciutadania ha patit una gran decepció
després de veure com els governants no han donat la resposta que esperaven als
seus problemes i, en alguns casos, fins i tot han tret profit de les arques
públiques. Això ha portat a molta gent a implicar-se en les seves comunitats,
les associacions del seu entorn, a voler decidir i participar del seu dia a dia
per intentar prendre les regnes del seu futur polític i social. Ha augmentat el
voluntariat en entitats d’acció social com Càrites, per exemple, amb un 32%,
però també ho han fet els activistes de diverses causes socials (la PAH, per
exemple) i polítiques (l’ANC).
El mal que ha fet una crisi econòmica com
la que vivim és incalculable. Serà molt difícil o gairebé impossible recuperar
els nivells que s’havien assolit abans de la catàstrofe, però potser cal
plantejar si es vol tornar a aquest punt. Potser es pot aprofitar que s’han
capgirat les coses, aprofitar allò que s’ha après i que no es vol tornar a
repetir, per replantejar el model social, polític i econòmic en què vivim i
aprofitar tot l’esperit crític que hem forjat.
