Dimecres 18 de
desembre. El twitter, els diaris online i les tertúlies radiofòniques estan
prou monopolitzades pel possible augment de fins a un 11% de la factura de la
llum, i les horribles conseqüències que té això per una problemàtica social que
cada vegada sona amb més força; la pobresa energètica. Això empalma amb el
recent rebuig del Congrés dels Diputats,
concretament del Partit Popular, a una proposta que demanava no tallar els
subministraments a les famílies que no poden assumir les factures.
Redactors, opinadors,
columnistes i tertulians s’omplen la boca de conceptes solidaris: de la
necessitat d’ajudar als més desafavorits, de les dificultats que pateixen les
persones que no poden assumir les despeses dels subministraments, i un llarg
etcètera de paraules que pretenen canviar el món. D’acord, en general és
possible que tinguin raó, però... i què més? Ja està? Ja han parlat, la
població ja els ha escoltat, ja s’ha dit la situació precària en què viuen
moltes persones, però tothom ha seguit fent la seva vida, potser indignat per
l’actualitat, però res més.
Dimecres 18 de
desembre. Al cor de la Barceloneta, l’Obra Social Santa Lluisa de Marillac
celebra la seva festa de Nadal. A l’entrada s’hi congreguen uns quants usuaris
fent una cigarreta. Pujant per les escales, es creuen usuaris, voluntaris,
tècnics que se saluden, es pregunten. I en una la sala d’actes plena de gom a
gom del segon pis, un cantautor versiona Serrat davant d’un dels públic més
agraïts que mai tindrà. Després la cosa s’anima, un grup d’usuaris ha creat un
grup de música i toca nadales per tothom.
El públic és
variat. Alguns més en forma que d’altres, gent més gran, altres potser malalts,
però tots amb un somriure d’orella a orella. Un home amb corbata comenta que és
advocat i que dedica part del seu temps a ser voluntari i acompanyar a alguns
dels usuaris al metge. Un altre, no diu la professió però explica que va uns
quants dies al menjador i els serveix i prepara menjar. Caram, i no els costa
res.
Gràcies a la
feina que fan moltes persones com ells, l’obra social arriba a atendre fins a
més de 2.200 persones l’any. Alguns passen una temporada al centre, altres
només hi van a menjar, altres es beneficien dels tallers i del centre
d’orientació o dels habitatges socials. Tots ells, han patit i pateixen grans
entrebancs dels quals ningú està exempt. A tothom li podria passar.