Enric Duran: “Malgrat la crisi se segueix amb aquestes pràctiques, per exemple ara els bancs tornen a fer creure que és un bon moment per comprar”

Quedo amb l’Enric Duran a les 16.15 hores per trobar-nos a l’Skype. No podem fer l’entrevista presencial, simplement perquè ell no és aquí. Tal i com ha anunciat en el tercer comunicat del seu web (www.enricduran.cat): “Des d’uns dies abans del judici, he desaparegut sense deixar rastre; i des de llavors estic protegint la meva llibertat en algun lloc d’Europa.”

Al portal de l’Enric, a més de tots els comunicats i el seguiment dels seus judicis hi ha explicada de forma íntegre i sense rodejos la seva historia. Comença així:

He expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent-hi els interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros, que no pagaré.

Després de llegir això i amb un nus a l’estomac espero la trucada. Quan sona despenjo ràpidament i el primer que em comunica és que no engegarà el vídeo. No pressiono i començo.

-         

      Com se’t va acudir començar amb tot això?

L’any 2005. Portava temps informant-me sobre la situació a del món financer. Formava part de diversos moviments socials que no només es preocupaven d’això sinó també de causes socials, energètiques i ecològiques.

Vaig veure que havia de denunciar el que estava passant i el que estava veient. Pensava en el futur que ens esperava i creia que havia de fer alguna cosa per denunciar els abusos de poder i promoure la construcció d’alternatives al capitalisme.

-          I quan vas començar tenies algun objectiu fixat? Quan tenies previst aturar-te?

No ho tenia previst. Però cada vegada es feia més difícil anar mantenint préstecs petits perquè en el moment que tingués préstecs pendents de més de 6000 euros sortiria a les llistes del Banc d’Espanya. A l’estiu del 2007 quan vaig veure que esclatava la crisi immobiliària als Estats Units i que era molt possible que arribés a Espanya vaig pensar que era un bon moment per establir un pla final. Em vaig marcar un tancament  pel desembre de 2007 i gener del 2008. Després però encara vaig acabar de demanar alguna cosa més.

-          Podríem dir que amb tot el que ha caigut ara vas ser una mica visionari....

Vaig aprendre’n de molta gent amb qui parlava. Sobretot amb la gent de crisienergetica.org que denunciaven que el creixement dels recursos energètics era necessari per mantenir el creixement econòmic i financer però que els recursos energètics no es podien consumir d’aquesta manera perquè s’acaben.
Vaig veure que això no podria continuar gaire temps.

-          I mentre estaves demanant tots aquests crèdits als bancs cap d’ells et va posar problemes ni es va adonar de la teva jugada?

No. Com que anava pagant els interessos dels crèdits a temps, gràcies als altres crèdits que anava demanant, no em deien res. Quan vaig decidir fer públic el que havia fet i deixar de pagar ja vaig començar a rebre trucades, amenaces d’iniciar processos civils o penals... però fins llavors res.

De fet, a diferents empreses financeres del mateix grup, com eren Caja Madrid i Fracciona els hi vaig demanar exactament el mateix préstec per comprar el mateix cotxe i tots dos me’l van concedir.    

-          T’anomenen el Robin Hood dels bancs. És això el que pretens ser?

Prefereixo que se’m conegui pel meu nom i pel que sóc, que és activista des de fa molts anys. Participo a diversos projectes col·lectius com la Cooperativa Integral Catalana i molts d’altres i vull que es tingui en compte això.

L’acció d’expropiar als rics l’he fet puntualment quan he tingut capacitat per fer-la, temps (perquè en requereix molt) i ho he trobat adequat, però el que faig contínuament no és això sinó que treballo amb molta gent per construir alternatives al capitalisme.

-          

      Mola gent culpa a les persones de les enganyifes dels bancs perquè no s’ho han mirat prou.

S’ha de respectar el fet que cadascú és responsable de sí mateix. Però està clar que les tecnologies de manipulació que utilitzen les gran corporacions cada vegada són més sofisticades i poden fins i tot fer creure a una persona què és el que vol fer. Hi ha una pressió perquè la persona, per exemple, compri una casa amb una hipoteca impressionant

I aquestes accions no s’han acabat. Malgrat la crisi se segueix amb aquestes pràctiques, per exemple ara els bancs tornen a fer creure que és un bon moment per comprar perquè els preus estan molt baixos i tornen a fer creure a la gent que el millor és hipotecar-se.  En canvi, els préstecs per a l’economia productiva que són els que portarien a engegar projectes que ajudarien al conjunt de la societat no s’ofereixen i és molt difícil accedir-hi.

-          Animaries a més gent que faci el que tu has fet?

Fa anys vam publicar un manual per a fer expropiacions bancàries per facilitar la feina a tothom qui vulgui a tirar endavant iniciatives d’aquest tipus. Em consta que se’n han fet però no s’han fet públiques i jo he intentat ajudar a tothom qui m’ha demanat suport sempre que veiés que era amb un objectiu social al darrere.

Tampoc crec que sigui una acció que pugui fer molta gent a la vegada. Sobretot pels riscos que comporta. Crec que qui ho faci, a banda de la utilitat social i personal, el que és important és aprofundir en la denuncia del sistema financer i capitalista.

-          

  Els casos de corrupció actuals et beneficien?

Jo crec que si. Genera debat social sobre com es tracten diferents casos judicialment.
Com que ‘està veient que el sistema polític i judicial van molt malament a mi em facilita el camí. Això no vol dir que potser amb mi hi hagi un intent de fer-me un càstig exemplar perquè a ningú més se li acudeixi fer-ho. Per tant no confio i intento protegir-me i no em deixaré detenir.

Fa quatre anys vaig dir que el sistema no estava legitimat per jutjar-me perquè veia que no era just. Ara, a part d’això, veient com s’estan jutjant els casos de corrupció veig que la justícia està pitjor del que jo imaginava.

-          Com està el procés ara mateix?

El 18 de febrer estava citat al jutjat i no hi vaig anar. Però el dia 13 el meu advocat va renunciar i no se si és legal que em citin si no tinc advocat. Jo crec que les citacions que m’han enviat no són legals.

Jo he deixat sempre clar que no em pensava presentar al judici. I ara és el tribunal qui ha de decidir si aplaça el judici per més endavant, o no fa res o s’espera com  els hi proposo.

Ara estic amagat i ho tenen molt difícil per trobar-me però si s’esperen començarem a treballar en un projecte que demostri que el que he fet té una reciprocitat i que encara que la gent no estigui d’acord amb les meves idees el que he fet els beneficia.

No tinc cap intenció da facilitar que em detinguin. Vull demostrar que la presó no té cap sentit per persones que intenten aportar el millor de sí mateixos a la societat.

-          I si aconsegueixes que t’absolguin amb el pagament d’una multa ho faries?

No. De fet, quan vaig estar a la presó, la gent que forma part dels moviments socials on jo estic implicat van decidir reunir els diners per pagar la fiança però ho van fer sense que jo ho acceptés perquè en aquells moments no em podia comunicar. Ara no hi ha cap negociació d’aquest tipus que accepti.

-          Hi ha algun banc que t’hagi absolt?

No em consta. Són molts bancs i la majoria han anat pel procés civil excepte 14 que han anat per la via penal. De tots ells cap m’ha comunicat si ha retirat la denuncia així que si ho han fet no ho se.

-          T’arrepenteixes de tot el que has fet?

No. Jo quan vaig començar ja era conscient de tot el que m’esperava: presó, marxar del país... Ja estava preparat i el meu entorn també.

-          Quins projectes de futur tens?

Hem engegat el projecte RADI per ajudar a totes les persones que es troben en situació d’insubmissió al sistema judicial. Al meu web es pot consultar.

A més, continuo participant activament en els diferents projectes que tinc engegats des de fa temps, però la meva presència serà virtual. Hi ha molta feina a fer des de la distància.