-
Doncs tinc 42 anys i sóc soltera. Em dedico a la informàtica i durant molts any he treballat en formació d’adults, tant a l’escola d’adults Verneda-Sant Martí, a la UB al centre CREA i fent formacions per a treballadors de diverses empreses com Noicta o l’Ateneu Barcelonès. Bàsicament sempre m’ha interessat ajudar a tothom que no ha pogut estudiar, involucrar-me en la comunitat del meu barri i col·laborar en els diferents projectes que es feien.
Fa uns anys amb un amic, el Lluís, vam presentar un projecte per gestionar el bar d’un nou centre cívic del meu barri. Se’ns va cedir la cafeteria i allà hi vam estar cinc anys, no només amb el bar sinó també realitzant diversos projectes amb el centre com concrets, activitats pel barri, etc.
Al novembre del 2011 CiU va guanyar les eleccions municipals i dos dies després, el regidor del nostre barri ens va comunicar que ja no teníem la cessió de la cafeteria perquè no els agradava la nostra gestió i deien que les nostres activitats eren massa multitudinàries. Bàsicament els molestàvem. A partir de llavors, em vaig quedar a l’atur i malgrat que de tant en tant em sortia alguna feina, vaig haver de tornar a casa els meus pares perquè no podia pagar el lloguer.
De fet, el novembre passat em van trucar d’una empresa per oferir-me feina però no la puc fer perquè estic de baixa a causa del meu ull.
Bàsicament perquè com moltes altres persones estic a l’atur i volia anar a fer valdre els meus drets, a reclamar que no puc tenir 42 anys i estar vivint a casa els meus pares, i a denunciar les retallades en sanitat, educació... Drets bàsics que considero que he de poder defensar.
Durant l’any
2012 no havia anat a cap manifestació. No sé què significa sovint; bàsicament
he anat a aquelles en les que creia, vagues generals, no a la guerra... I no,
mai he tingut cap problema amb la policia, només recordo que en una vaga vaig
haver de córrer però com tothom, ni tan sols vaig veure cap projectil ni res,
només sé que la gent corria i jo també.
A les quatre de la tarda vaig quedar amb els meus amics de la Verneda per anar caminant fins al lloc de la manifestació. Mentre baixàvem, se’ns anava ajuntant gent de tots els barris del voltant i vam fer una marxa fins a Passeig de Gràcia. Allà vaig estar molta estona aturada esperant uns amics i veient la gent passar. Quan van venir vam pujar gairebé fins a diagonal, però la manifestació ja estava acabant i vam girar cua un altre cop per anar a buscar el metro a Arc de Triomf.
Quan estàvem a l’alçada del Passeig de Gràcia amb Gran Via vam sentir sorolls de tirs i vam veure com molta gent pujava corrent. Vam decidir quedar-nos al costat de la Gran Via i esperar que passés mentre decidíem com marxàvem. De cop, vam començar a veure moviment i el meu amic Lluís em va recomanar que ens n’anéssim, però van aparèixer tres furgons de Mossos i en van començar a baixar agents armats.
Tothom es va començar a dispersar i jo també, però no pensava que estigués en un lloc perillós, de fet en tota la manifestació no havia vist cap senyal de violència per enlloc i jo no m’encarava als policies, ni tan sols anava en la seva direcció, simplement volia marxar. De sobte vaig rebre un fort cop a l’ull i li vaig dir al meu amic Lluís “crec que he perdut l’ull”.
Porto sis mesos de baixa. M’han fet dues operacions, la primera d’urgència
perquè tenia diversos ossos de la cara trencats, i em va anar de dos
mil·límetres que el cop no em mata. A la segona operació em van posar unes
plaques de titani per recomposar la cavitat de l’ull i em queden tres
operacions més
per posar-me pròtesis, fer-me reconstruccions, etc.
Tot sanitat pública. No he rebut cap indemnització ni cap mena d’ajut. De fet, no he ni rebut una trucada del departament d’interior.
Suposo que perquè sóc la primera dona de Catalunya a qui li passa. A més tinc 42 anys i potser això ha fet pensar a molta gent que els hi hagués pogut passar a ells. I de fet crec que és així.
A més tinc sort perquè tinc molta xarxa social al meu voltant i molta gent que em dona suport. Quan encara estava a l’hospital els meus amics ja estaven pensant en com denunciar el que m’havia passat, en fer-ho sortir als mitjans i intentar que no caigués en l’oblit.
Hi havia un fotògraf freelance que em va fer una foto just després de l’impacte i tant ell com els meus amics van anar als grans mitjans a demanar-los que la publiquessin. Cap d’ells la va voler publicar – potser collats pel conseller – i al final la van acabar donant al 20 minutos que sí que la va treure.
El ressò va venir gràcies al vídeo d’internet que gràcies a l’advocada del 15M vaig fer per denunciar que el que m’havia passat i dir que ningú de l’administració em va donar cap resposta.
Primer no m’ho podia creure. No sóc una persona gens venjativa estic convençuda que tothom acaba rebent el que es mereix. Tot i així, em plantejo el sentit de tota l’estructura de seguretat ciutadana. No sé si és un problema de l’agent que va disparar però, si des dels alts càrrecs diuen que no van donar l’ordre de disparar bales de goma, llavors pot voler dir que algú pel seu compte va decidir fer-ho i no se li estan exigint responsabilitats, al contrari, se’l està tapant i cobrint.
I aquesta persona que potser va disparar perquè sí, no va fer bé la seva feina, i si a mi, en el seu moment em van fer fora d’una feina – que jo considero que feia bé – per què en aquesta persona no se li diu res i se l’ajuda a amagar les seves responsabilitats?
I no vull tenir ira ni fer-me mala sang, crec que en la política i en segons quins casos també penso que la feina de la policia és important, però és evident que les coses han de canviar.
Que evidentment pot estar provocat per una bala de goma. He presentat aquest informe a la conselleria d’Interior i no he rebut cap mena de resposta, ni bona ni dolenta.
Si, indefensa i impotent. No es pot canviar res i no només amb la justícia sinó també amb l’administració.
Diuen que el cap dels antiavalots, Sergi Pla, ha dimitit perquè se suposa que havia de passar un informe a la Conselleria que no va passar o va enviar tard. Però és mentida, no només no està fora dels Mossos sinó que ara ocupa el càrrec de cap de la regió central, és a dir, un càrrec superior.
I tampoc em puc dirigir a ningú que em solucioni les meves necessitats. He anat a la Seguretat Social, a l’INE i l’únic que em va dir l’assistenta social va ser: “Sort que tens una família darrere que et pot ajudar perquè no hi podem fer més”. I a la meva família només vivim de la jubilació del meu pare.
I tinc sort perquè no sóc una persona jove, que vesteixi de forma estranya o amb tatuatges o pírcings perquè sinó el més probable és que la gent pensi: “Si li ha passat això és perquè deuria estar fent alguna cosa malament”. I això és així, tots ho sabem.
Hem
aconseguit que alguns partit demanin la nostra compareixença i quan hi anem hem
preparat diverses coses. Treballem juntament amb la plataforma STOP bales de
goma i estem en contacte amb totes les víctimes d’aquesta arma. Demanarem que
s’aturi la utilització d’aquests projectils, no som nosaltres qui ha de decidir
què han d’utilitzar, ells són els polítics, però està clar que les bales de
goma són una arma mortal.
De fet, des de la Unió Europea ja s’ha advertit a l’estat espanyol que la utilització d’aquest mètode és antidemocràtic. De fet, aquesta arma s’utilitza en escenaris de guerra, per exemple els EEUU ho utilitza a l’Afganistan i a Israel també s’utilitza en determinats atacs a Palestina.
Volem anar al Parlament, explicar el meu cas, mostrar que no estic sola i que cada vegada hi ha més violència en les actuacions policials. Volem que tot el poble de Catalunya pugui decidir quin és el model policial que vol.
Al web de
“Ojo con tu ojo” trobaran tota la informació referent al meu cas i totes les
accions que planegem de protesta i denúncia. De fet, una de les primeres coses
que es pot fer és que tothom es faci una fotografia amb un “parxe” a l’ull i
l’enviï en aquest portal web. Totes les fotografies que recollim les portarem
al Parlament per mostrar totes les persones que ens recolzen.
No pararem perquè hem vist que la única manera de canviar les coses és la pressió social, i que si no ens movem nosaltres ells no ho canviaran.
- La gent coneix la teva història recent, però no et coneixen a tu. A què et
dediques, on vius, tens família?
Doncs tinc 42 anys i sóc soltera. Em dedico a la informàtica i durant molts any he treballat en formació d’adults, tant a l’escola d’adults Verneda-Sant Martí, a la UB al centre CREA i fent formacions per a treballadors de diverses empreses com Noicta o l’Ateneu Barcelonès. Bàsicament sempre m’ha interessat ajudar a tothom que no ha pogut estudiar, involucrar-me en la comunitat del meu barri i col·laborar en els diferents projectes que es feien.
Fa uns anys amb un amic, el Lluís, vam presentar un projecte per gestionar el bar d’un nou centre cívic del meu barri. Se’ns va cedir la cafeteria i allà hi vam estar cinc anys, no només amb el bar sinó també realitzant diversos projectes amb el centre com concrets, activitats pel barri, etc.
Al novembre del 2011 CiU va guanyar les eleccions municipals i dos dies després, el regidor del nostre barri ens va comunicar que ja no teníem la cessió de la cafeteria perquè no els agradava la nostra gestió i deien que les nostres activitats eren massa multitudinàries. Bàsicament els molestàvem. A partir de llavors, em vaig quedar a l’atur i malgrat que de tant en tant em sortia alguna feina, vaig haver de tornar a casa els meus pares perquè no podia pagar el lloguer.
De fet, el novembre passat em van trucar d’una empresa per oferir-me feina però no la puc fer perquè estic de baixa a causa del meu ull.
-
- Per què vas
anar a la manifestació de la vaga general?
Bàsicament perquè com moltes altres persones estic a l’atur i volia anar a fer valdre els meus drets, a reclamar que no puc tenir 42 anys i estar vivint a casa els meus pares, i a denunciar les retallades en sanitat, educació... Drets bàsics que considero que he de poder defensar.
-
-
Anaves
sovint a manifestacions? Havies hagut de córrer mai davant la policia o havies
tingut algun problema amb les forces de seguretat?
- - Suposo que ho has explicat moltes vegades, però ens pots tornar a explicar
com va anar exactament el dia de la manifestació en què vas perdre l’ull?
A les quatre de la tarda vaig quedar amb els meus amics de la Verneda per anar caminant fins al lloc de la manifestació. Mentre baixàvem, se’ns anava ajuntant gent de tots els barris del voltant i vam fer una marxa fins a Passeig de Gràcia. Allà vaig estar molta estona aturada esperant uns amics i veient la gent passar. Quan van venir vam pujar gairebé fins a diagonal, però la manifestació ja estava acabant i vam girar cua un altre cop per anar a buscar el metro a Arc de Triomf.
Quan estàvem a l’alçada del Passeig de Gràcia amb Gran Via vam sentir sorolls de tirs i vam veure com molta gent pujava corrent. Vam decidir quedar-nos al costat de la Gran Via i esperar que passés mentre decidíem com marxàvem. De cop, vam començar a veure moviment i el meu amic Lluís em va recomanar que ens n’anéssim, però van aparèixer tres furgons de Mossos i en van començar a baixar agents armats.
Tothom es va començar a dispersar i jo també, però no pensava que estigués en un lloc perillós, de fet en tota la manifestació no havia vist cap senyal de violència per enlloc i jo no m’encarava als policies, ni tan sols anava en la seva direcció, simplement volia marxar. De sobte vaig rebre un fort cop a l’ull i li vaig dir al meu amic Lluís “crec que he perdut l’ull”.
-
Quin és el teu estat actual?
per posar-me pròtesis, fer-me reconstruccions, etc.
- Qui t’ho ha fet? Sanitat pública, assegurança?
Tot sanitat pública. No he rebut cap indemnització ni cap mena d’ajut. De fet, no he ni rebut una trucada del departament d’interior.
-
Fa anys que sentim casos de persones que han perdut un ull a causa de les
pilotes de goma. De fet n’hi ha nou. Per què creus que la teva veu s’ha sentit
més?
Suposo que perquè sóc la primera dona de Catalunya a qui li passa. A més tinc 42 anys i potser això ha fet pensar a molta gent que els hi hagués pogut passar a ells. I de fet crec que és així.
A més tinc sort perquè tinc molta xarxa social al meu voltant i molta gent que em dona suport. Quan encara estava a l’hospital els meus amics ja estaven pensant en com denunciar el que m’havia passat, en fer-ho sortir als mitjans i intentar que no caigués en l’oblit.
Hi havia un fotògraf freelance que em va fer una foto just després de l’impacte i tant ell com els meus amics van anar als grans mitjans a demanar-los que la publiquessin. Cap d’ells la va voler publicar – potser collats pel conseller – i al final la van acabar donant al 20 minutos que sí que la va treure.
El ressò va venir gràcies al vídeo d’internet que gràcies a l’advocada del 15M vaig fer per denunciar que el que m’havia passat i dir que ningú de l’administració em va donar cap resposta.
-
Quin
sentiment tens cap als Mossos i el departament d’Interior: ràbia, venjança,
justícia...?
Primer no m’ho podia creure. No sóc una persona gens venjativa estic convençuda que tothom acaba rebent el que es mereix. Tot i així, em plantejo el sentit de tota l’estructura de seguretat ciutadana. No sé si és un problema de l’agent que va disparar però, si des dels alts càrrecs diuen que no van donar l’ordre de disparar bales de goma, llavors pot voler dir que algú pel seu compte va decidir fer-ho i no se li estan exigint responsabilitats, al contrari, se’l està tapant i cobrint.
I aquesta persona que potser va disparar perquè sí, no va fer bé la seva feina, i si a mi, en el seu moment em van fer fora d’una feina – que jo considero que feia bé – per què en aquesta persona no se li diu res i se l’ajuda a amagar les seves responsabilitats?
I no vull tenir ira ni fer-me mala sang, crec que en la política i en segons quins casos també penso que la feina de la policia és important, però és evident que les coses han de canviar.
-
Què diu l’informe mèdic
de la teva lesió?
Que evidentment pot estar provocat per una bala de goma. He presentat aquest informe a la conselleria d’Interior i no he rebut cap mena de resposta, ni bona ni dolenta.
-
Et sents
indefensa davant la justícia?
Si, indefensa i impotent. No es pot canviar res i no només amb la justícia sinó també amb l’administració.
Diuen que el cap dels antiavalots, Sergi Pla, ha dimitit perquè se suposa que havia de passar un informe a la Conselleria que no va passar o va enviar tard. Però és mentida, no només no està fora dels Mossos sinó que ara ocupa el càrrec de cap de la regió central, és a dir, un càrrec superior.
I tampoc em puc dirigir a ningú que em solucioni les meves necessitats. He anat a la Seguretat Social, a l’INE i l’únic que em va dir l’assistenta social va ser: “Sort que tens una família darrere que et pot ajudar perquè no hi podem fer més”. I a la meva família només vivim de la jubilació del meu pare.
I tinc sort perquè no sóc una persona jove, que vesteixi de forma estranya o amb tatuatges o pírcings perquè sinó el més probable és que la gent pensi: “Si li ha passat això és perquè deuria estar fent alguna cosa malament”. I això és així, tots ho sabem.
-
Al Parlament de
Catalunya s’ha creat una comissió d’investigació sobre els materials de dispersió
dels antiavalots (pilotes de goma). Què n’esperes?
De fet, des de la Unió Europea ja s’ha advertit a l’estat espanyol que la utilització d’aquest mètode és antidemocràtic. De fet, aquesta arma s’utilitza en escenaris de guerra, per exemple els EEUU ho utilitza a l’Afganistan i a Israel també s’utilitza en determinats atacs a Palestina.
Volem anar al Parlament, explicar el meu cas, mostrar que no estic sola i que cada vegada hi ha més violència en les actuacions policials. Volem que tot el poble de Catalunya pugui decidir quin és el model policial que vol.
- I què poden fer totes les persones que et vulguin ajudar?
No pararem perquè hem vist que la única manera de canviar les coses és la pressió social, i que si no ens movem nosaltres ells no ho canviaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada